Aprendre és fàcil

Deixa de buscar el miracle.

Per fer fóra el fracàs escolar de la teva vida necessites canviar allò que no funciona.

Ets mare.

No ets mestre, ni metge ni policia.

Ets mare i et pertoca gaudir de la teva familia.

Deixa enrere l’angoixa pel futur del teu fill i torna a sentir l’orgull de mare.

Esborra d’una vegada els fantasmes de les males notes i recupera la tranquil·litat de saber que tot va bé.

Demana hora ja.

Reserva’t 60 minuts del teu temps i esbrina per què els estudis s’estan complicant més del compte.

Quadrem horaris i resolguem els dubtes en una visita gratuïta.

Deixa’l que sigui nen

Deixa’l que sigui nen.

Que sigui feliç.

Que li brillin els ulls.

Que estigui despert davant la vida.

Deixa’l que sigui nen, però nen de debó.

D’aquells que són gamberros.

Que es pensen bromes a fer.

Que tenen dubtes.

Que fan preguntes.

I que viuen amb alegria perquè se senten segurs de ser qui són.

45 minuts, per què?

La majoris de les sessions de logopèdia duren 45 minuts, t'explico per què.

Quan aprenem, el que fem és relacionar els nous conceptes -desconeguts fins aleshores- amb els que ja coneixem bé amb anterioritat.

Per això normalment es parla de coneixement en forma de xarxa, perquè anem creant un fil conductor de la informació que anem recopilant.

D’aquesta manera tot ho entenem molt millor.

Aquest procés és complex i requereix atenció.

Aquesta atenció té un límit, i s’ha vist -gràcies a diferents estudis- que 45 minuts és el temps idoni per aprofitar bé els nous conceptes.

Més temps significa una devallada de la informació que som capaços d’emmagatzemar, és per aquest motiu que no recomanem passar d’aquests tres quarts d’hora.

Només ampliem uns minuts si les el nen està a punt de fer un salt endavant i la seva concentració la pot mantenir una estona més.

De vegades, en canvi, es recomana fer sessions de 30 minuts, i això pot ser degut a dos motius:

  1. Que sigui difícil aconseguir l’atenció durant més temps.
  2. Que el treball sigui més físic que no pas mental; és a dir que el treball sigui muscular (els músuls de la cara també s’exerciten).

I és que encara que el que nosaltres veiem sigui una mala pronunciació, no sempre la solució serà la mateixa.

Alguns cops necessitarem fer un treball muscular de llavis, llengua i galtes i d’altres el treball serà més mental (reorganització de les paraules).

En el primer cas fem 30 minuts i en el segon 45 minuts.

Vols saber quin és el teu cas?

Informa-te’n aquí.

Temps que passa

El temps tot ho cura…

Donar temps és deixar reposar i calmar.

El temps que cura el dolor, cura la ràbia i treu els mals pensaments del teu cap.

Però ell mai va sol…

Al temps que cura sempre l’acompanya algú…

És l’acció. El moviment. És allò que fas.

Perquè sense fer res, el temps no té per on curar.

Per això, si vols curar, no esperis: F E S

Si vols curar paraules, t’ho poso fàcil.

Envia’m un correu aquí, omple les dades i escriu FEM.

I ja no cal que t’amoïnis més, jo faré la resta 🙂

Adoptat

Els primers mesos de vida de qualsevol nen marquen la línia que seguirà al llarg del seu desenvolupament.

Perquè les primeres impressions marquen un camí a seguir.

L’aprenentatge humà és així.

De cada primera experiència dibuixem un esbòs en el nostre inconscient.

Com si es tractés d’una única veritat, una única forma de viure i de fer.

Per això és important que les primeres experiències dels nanos (i també dels adults) siguin positives. D’aquesta manera es facilita l’entrada de nova informació.

Si ets mare o pare d’un nen adoptat, tens el repte de canviar la seva primera realitat (la que va viure abans de conèixe’t).

Com?

Actuant diferent.

Hi ha moltes formes d’aprendre les paraules i les lletres.

I si la primera manera que se li ha presentat al teu fill no acaba de funcionar, canvia d’estratègia.

I fes-ho amb ajuda per assegurar-te que la nova primera impressió sigui benvinguda.

Així és com aprenem millor.

Fer filtre

Quan parlem necessitem triar, fer un filtre perquè les paraules surtin una a una sense s’ensopegar-se les unes amb les altres.

I sempre escollim.

Encara que no ens ho sembli, parlar és una presa de decisions constants.

I com més vocabulari coneixem més precisa serà la nostra tria.

Per això hi ha vegades en que ens entrebanquem, sobretot quan dubtem sobre la veracitat del que volem explicar.

No per pensar que estiguem mentint, sinó per sospitar que ens estem equivocant

I aleshores el parlar surt trecat i sense cap gràcia.

De vegades passa quan som nens, de vegades en plena adolescència i d’altres sent adults.

Podem entrenar-nos perquè les paraules flueixin.

I sentir orgull mentre aportem les nostres idees de viva veu.

Vols que t’expliqui com?

Vine i t’ho explico 😉

experiències

Les paraules que escoltes són molt més fàcils d’entendre si les veus, si les toques o si les pots percebrer d’alguna forma.

Com més sentits se’ns despertin al voltant d’una paraula més fàcil serà que se’m quedi grabada en la meva memòria.

Viure experiències enriqueix el nostre pensament i amplia el nostre vocabulari.

Així que si vols mantenir-te ben despert deixa’t sentir.

I fes. Fes allò que et vingui de gust, perquè només així deixaràs entrar tots els sentits i faràs gran l’entrada de noves paraules, nous conceptes i nous records.

Quan et permets sentir, el que fas és cuidar-te molt més del que sembla.

Per això viu, riu, explora i sent.

La música

La música té el poder d’activar a la nostra ment.

Ens desperta de tal manera que tots els sentits es posen alerta.

I, quan la sents de veritat apareix un pessigolleig per totes les cèl·lules del cervell que, en medicina, es pinta de color vermellós.

La realitat és que, encara que no ho busquis, les neurones s’activen amb la música

Tant és així que les cançons que més ens agraden queden impregnades en el record.

I potser oblidarem la lletra. Potser n’oblidarem l’autor. Però el que no oblidarem serà la seva melodia.

Per això la música cura. És poderosa.

No deixis mai de sentir-la, si us plau.

Està per tot arreu, i per trobar-la només cal parar atenció.

Perquè el record de les cançons que ja coneixes no ha marxat.

I si un dia et retrobes amb el silenci, quan vulguis fer-lo fóra la cançó apareixerà.

Serà en un racó perdut dins del teu cap.

El tros d’una cançó posarà paraules a allò que els teus pensaments no acaben de trobar.

Escolta el fragment que t’ha vingut al cap, segurament et donarà pistes per esbrinar per què t’has cansat de tant silenci.

Els nens no ho són

Els nens no són vagues.

No tenen mandra.

Si un nen no et fa cas és perquè no pot.

Sigui perquè el que ara necessita és moure’s. Perquè el seu cos li demana a crits bellugar-se.

Sigui perquè no t’entén.

Sigui perquè és la manera com ha après a gestionar alguna situació amb la que no se sentia còmode.

Però mai és per mandra.

Quin nen no es vol comunicar?

Tothom volem dir-hi la nostra!

Ells també.


Si un nen no et fa cas és perquè no pot.
Quin nen no es vol comunicar?

Recorda

Segurament estas desitjant fer alguna cosa per ajudar des de casa i no saps per on començar.

Et dono eines totalment gratuïtes perquè puguis ajudar la teva familia, tant si es tracta d’ajudar un/a nen/a o un adult.

Fes un cop d’ull a tota la informació que hi ha perquè et resultarà molt útil.

Sóc la Cristina, a banda del que puguis trobar per aquí Pescaparaules, també comparteixo molta informació i recursos gratuïts perquè estableixis un bon vincle amb els teus fills més petits, així com eines per ensenyar a llegir des de casa a la pàgina www.cristinaavecilla.com

Si vols saber més, entra i tafaneja 😀

A favor de les peces de fusta

Les joguines són les eines més utilitzades pequè els nens desenvolupin la seva imaginació.

Per aquest motiu penso que és bo que tinguis en compte quines característiques té el material que li ofereixes al teu fill o la teva filla.

Jo sempre que puc demano que siguin de fusta.

Et presento un llistat dels avantatges que suposa la fusta respecte el plàstic.

Planteja’t aquestes característiques de cara a altres materials (com ara la roba o la ceràmica) i valora en cada cas com repercutirà el en joc del teu fill/a.

Parlo en concret de les peces de fusta…

  • Pesen o tenen presència. No se t’escapen de les mans sense voler.
  • Si es cauen, el so que fan no és estrident i no molesta tant. Això permet poder continuar atenent a l’activitat que estavem fent molt millor.
  • Un nen que juga amb aquestes joguines té més cura i control del seu cos. Perquè sap que si se li cau i es pica amb elles es pot fer mal.
  • Tocar una peça de fusta desperta molt més els sentits. Quant més natural és el material millor.
  • Les peces de fusta es respecten molt més que les de plàstic. Això és així perquè en general el plàstic el relacionem amb objectes d’un sol ús, i en canvi la fusta es troba amb objectes de llarga durada.


Les joguines són les eines més utilitzades pequè els nens desenvolupin la seva imaginació. Tria-les amb cap.

Recorda

Vols ajudar des de casa i no saps per on començar?

Et dono eines totalment gratuïtes perquè puguis ajudar la teva familia, tant si es tracta d’ajudar un/a nen/a o un adult.

Sóc la Cristina, a banda del que puguis trobar per aquí Pescaparaules, també comparteixo molta informació i recursos gratuïts perquè estableixis un bon vincle amb els teus fills més petits, així com eines per ensenyar a llegir des de casa a la pàgina www.cristinaavecilla.com

Si vols saber més, entra i tafaneja 😀