3 canvis per millorar la cal·ligrafia
L’entrenament de la cal·ligrafia és molt útil practicar-lo durant els primers anys d’aprenentatge de les lletres, quan l’alumne ha de pensar-se diverses vegades quina és la forma de la lletra que vol escriure.
Et parlo sobre el fet d’aprendre a fer la lletra bonica amb la finalitat que el traç final sigui entenedor, i també com a prevenció d’una mala experiència al voltant de les lletres.
El gargot com a escrit
Un dels aspectes a tenir en compte és la interpretació que li donem els adults al significat dels primers traços que es fan els nens sobre el paper.
Tant si hi ha intenció de dibuixar com si no, cada vegada que una criatura fa un gargot li busquem un significat, i aquest el pensem en forma de dibuix, donant per fet que com que els nens no saben llegir tendiran a representar la imatge d’allò que coneixen.
Però les primeres experiències davant del traç son inexpertes en tots els sentits, tant si pensem en el dibuix com en l’escriptura.
El nen no sap llegir ni tampoc dibuixar, i per tant si sempre interpretem els primers gargots de la mateixa manera, el nen obviarà la possibilitat de jugar d’altres maneres.
Així que oblida’t del fet que encara no ha après a llegir.
Per desxifrar el codi del llenguatge escrit primer cal imaginar que podem fer-ho.
I per tant si un nen fa una línia i després tu la interpretes com a lletra o paraula escrita, estàs oferint-li la possibilitat d’imaginar que escriu.
Entrar en aquest món imaginari és la primera porta d’entrada a l’exploració al voltant de les formes de les lletres, i per aquest motiu un dels primers canvis que pots aplicar és jugar a escriure lliurement, sense normes al voltant de les formes, mides ni quantitats.
De gran a petit i de petit a gran
Sempre que parlem sobre la pràctica de l’escriptura i el dibuix en els nens fem referència a la motricitat fina i la gruixuda.
Aquestes dues motricitats fan referència a als dos moviments bàsics.
Per a la motricitat fina tenim els moviments que fem subtilment per aconseguir fer una determinada acció. Per exemple, si remenem amb una cullera una beguda, necessitem que el canell, els dits i la mà es moguin suaument.
En canvi si el que volem remenar és un pot gran de pintura per a la paret, el moviment serà més gran i imprecís, la precisió no serà un requisit per aconseguir fer la barreja i tot el moviment en sí serà més exagerat. En aquest cas posem en marxa la motricitat gruixuda.
Doncs bé, tot i que per escriure necessitem dominar la motricitat fina, per arribar a dominar aquesta habilitat cal entrenar abans la gruixuda.
És per això que sempre recomanem començar a practicar el traç amb activitats que obliguin als nens a utilitzar tot el cos.
Escriure / dibuixar fent ús dels espais grans i utilitzant eines grosses obliga a entrenar el moviment gruixut.
L’ideal és fer molts jocs de motricitat gruixuda tant als primers anys com durant tota l’etapa escolar.
Sovint es deixa de dedicar-hi temps a la motricitat gruixuda, especialment quan la fina ja es pot practicar bé. I això és un error molt comú que estaria molt bé canviar.
Tingues present que perquè hi hagi aprenentatge és necessari tenir la oportunitat de tirar endavant i endarrere en els coneixements assolits fins al moment, per tal de comprovar tants cops com necessitem que la nostra interpretació segueix vigent.
Així que un altre canvi que pots fer, si vols entrenar la cal·ligrafia, és dedicar temps a entrenar la motricitat gruixuda.
Combinar tipologies
El primer que s’ensenya és la lletra majúscula, després la minúscula lligada i finalment la lletra d’impremta.
Aquest és l’ordre habitual a l’hora d’aprendre a escriure, tot i que mentre es practica la lletra majúscula acostuma a passar que els alumnes ja saben reconèixer les minúscules.
Seguir un ordre d’aprenentatge pautat en l’escriptura condiciona la facilitat per fer grafies perquè l’interès per dibuixar una lletra no va lligat amb el descobriment d’aquesta.
És a dir que quan s’ensenya a escriure per blocs (totes les majúscules, totes les lligades i finalment totes les impremtes), l’interès per aprendre el traç cau.
Després de saber escriure en majúscules totes les lletres, la primera sensació dels alumnes és que ja saben escriure. Però aquesta percepció s’acaba quan se’ls demana que aprenguin a escriure en minúscules.
Pels nens que ja saben escriure tot l’abecedari en majúscules, la utilitat d’aprendre a escriure en minúscules ha perdut el sentit.
Arribats al moment que ja saben escriure en majúscules i inconscientment, la nena o el nen ha tancat un cicle d’aprenentatge que serveix per donar sentit a l’esforç fet fins aleshores. De manera que es fa molt més feixuc aprendre novament les lletres.
És per això que l’últim canvi que pots practicar és el d’ensenyar les diferents tipologies a la vegada, tot buscant que l’aprenentatge estigui guiat -en la mesura del possible- per la motivació dels nens.
Jocs sense lletres per millorar la cal·ligrafia
Vols idees per fer jocs sense lletres enfocats a millorar la cal·ligrafia a l’aula?
Divendres dia 3 de setembre en fem un taller!
Fins aviat!
Cristina.
