La lectura entra en joc en cadascú de nosaltres cada vegada que traslladem l’atenció al món visual de les paraules i escoltem com sonen les lletres, una darrere de l’altra.

Imaginar que sentim els nostres pensaments és fàcil d’entendre; ho fem quan volem resoldre una qüestió i sempre que ens endinsem dins la lectura d’un text que ens agrada llegir.

Escoltar les lletres és una de les característiques invisibles que hi ha darrere de la lectura, però n’hi ha més, i avui te’n porto algunes que també se’ns passen per alt sempre que pensem en llegir.

Totes les característiques que veuràs a continuació son condició perquè la lectura pugui existir.

 

1ra característica invisible: la lectura es pot agafar amb les mans

Pensem en la lectura com una immersió en el món de les idees.

Aquesta immersió consisteix en percebre com a idees pròpies (pensament propi) allò que expliquen les lletres.

Així que les lletres fan una doble funció davant la lectura: son el fil conductor del missatge i després formen part del missatge.

És a dir, que igual com passa amb l’aigua de la pluja que forma part del riu o del mar en funció del lloc del recorregut on es trobi, les lletres seran grafies o lectura en funció del punt de transformació so-grafia del que parlem.

Pensem doncs, per aquesta primera característica, en que és condició necessària poder agafar el missatge escrit amb les mans.

Què passa amb els missatges que hi ha penjats al sostre o a llocs on no hi podem accedir?

Aquesta condició també és vàlida si podem imaginar que la lectura l’agafem.

Ara bé, com més proximitat física hi hagi entre el suport on s’hi representin les lletres i les mans del lector més fàcil serà imaginar.

Així que si penses en inici de la lectura pots plantejar el format de mida gegant, però tingues present que serà més enriquidor l’aprenentatge si l’alumne pot tocar, agafar i manipular amb facilitat el missatge que té entre les mans.

 

2na característica invisible: la lectura és moviment constant

Parlem de lectura quan entrem al món imaginari que sorgeix de la fusió entre les lletres i el propi pensament.

Llegir és un exercici intel·lectual tant pel lector novell com pel veterà i de fet, el cansament que un lector presenta davant d’una lectura més llarga de l’habitual és totalment normal.

Davant la lectura posem en marxa l’activació d’un circuit neuronal concret, i és allà on esdevé la fusió entre lletres i pensament propi. Aquí hi hauria el que podríem anomenar “realitat lectora”.

Tot i que podem llegir durant uns quants minuts o algunes hores, l’estada dins d’aquesta “realitat lectora” es manté tan sols durant alguns segons, que serà més o menys llarga depenent de la capacitat de retenció memorística de cadascú.

És a dir, que som capaços de mantenir l’atenció davant d’un text durant molt més que alguns segons perquè els inputs neuronals surten de la realitat lectora i tornen a entrar ràpidament, carregats de noves lletres transformades en so i preparades per a ser fusionades amb els propis pensaments.

Metafòricament parlant, podríem entendre la lectura com una cursa circular d’entrada i sortida a les realitats per les que passem amb la imaginació. La “realitat lectora” formaria part del pensament propi i la “realitat del text” formaria part del pensament de l’escriptor/a.

 

3ra característica invisible: la lectura és una via d’autoconeixement

Aquesta és potser la característica invisible més coneguda i fàcil d’entendre, tot i que igualment interessant tenir en compte a l’hora de pensar en activitats i millores a fer de cara a la lectura.

El diàleg que s’estableix amb un mateix davant la lectura està més modulat pel lector que no pas per l’autor de l’obra.

I és que la càrrega emocional la posa el propi lector, que és qui decideix -normalment inconscientment- on posar més atenció i quan retenir més informació.

D’aquí és d’on venen les múltiples interpretacions que fem amb la lectura d’un llibre, que poden ser molt diferents segons quin sigui l’estat emocional amb el que ens trobem mentre llegim.

Aquesta font d’autoconeixement és molt més acusada quan la lectura es fa individualment, amb plena llibertat de decisió (què llegeixo, quan llegeixo i fins a on llegeixo) i lliure de condicionants externs, com ara interrupcions externes que treguin al lector de la seva “realitat lectora” o haver de justificar la lectura (com passa si demanem als alumnes que en facin un resum, a mode de prova de comprensió lectora).

Aquesta tercera característica està bé recordar-la sobretot quan algú ens diu que li ha agradat molt un llibre i no acabeu de saber el per què.

Sovint passa que l’impacte en la pròpia percepció d’un mateix és inconscient i per tant és difícil repetir l’experiència lectora. En el fons el que es busca repetir és una experiència emocional que no va lligada al text, sinó a la fusió del propi pensament que esdevé dins d’aquesta “realitat lectora”.

De fet hi ha moltes propostes d’autoconeixement i creixement personal que aprofiten aquesta característica de la lectura per jugar amb l’inconscient i trobar resposta a bloquejos emocionals.

 

El paper del silenci

Havies pensat mai en alguna d’aquestes característiques?

El silenci hi té molt a veure en tot això!

Aquest proper dissabte dia 18 de setembre, a les 9.30h, en parlarem al taller sobre Tècniques per augmentar el silenci i l’escolta a l’aula.

Vine i comencem juntes el primer dissabte del curs!

 

Una abraçada,

 

Cristina.