Si el teu fill avança però va molt a poc a poc aquesta en pot ser la causa.
Per aprendre a parlar i a llegir correctament és imprescindible que el nen o la nena sàpiga diferenciar els sons dels que està feta una llengua.
Saber que el so de la S és diferent que el de la X o que el so d’una R forta no té res a veure amb el d’una R fluixa és una habilitat que, si tot va bé, aprenem abans de començar a parlar.
De fet els estudis científics indiquen que als 8 mesos els nadons ja han après com és la sonoritat de les paraules que haurà d’aprendre i saben, per tant, diferenciar si els estàs parlant en la seva llengua habitual -la materna- o no.
Aquesta habilitat es pot veure interrompuda quan un nadó no té la oportunitat d’escoltar atentament el que es parla al seu entorn, com passa si pateix episodis llargs i repetits de bronquitis o otitis.
Emmalaltir a edats tant primerenques afecta la capacitat d’atendre als sons i, per tant, dificulta aquesta habilitat per diferenciar-los i propicia la confusió.
Fixa’t que no és el mateix sentir-hi bé que atendre correctament al so.
Sentir-hi bé implica que amb un to de veu normal ja sabré que m’estan parlant i no em caldrà que alcin la veu per captar que m’estan cridant l’atenció.
Atendre correctament al so implica que puc saber exactament el que m’estan dient i no tinc cap necessitat d’interpretar res.
Per exemple, si estem a una festa amb molt xivarri jo hi puc sentir perfectament, però si vull tenir una conversa enmig del soroll de fons, aquest mateix soroll interferirà constantment i em dificultarà saber quines paraules m’estàs dient.
-
Les paraules “baralla” i “badalla” s’assemblen molt però són ben diferents. -
Les paraules “badalla” i “baralla” s’assemblen molt però són ben diferents.
En aquest cas hi sentiré bé però no podré atendre correctament al so de totes les paraules.
Pensa que, auditivament parlant, moltes paraules s’assemblen moltíssim les unes a les altres i que, només canviant un dels seus sons, el significat d’aquesta paraula pot variar completament.
Això és el que passa amb les paraules TOS i COS. Una i l’altra no tenen res a veure i entre una i altra només s’ha modificat una lletra; fixa’t com el significat és totalment diferent.
Si un nen o una nena no diferencia aquestes dues paraules (auditivament parlant) a la perfecció, es trobarà amb que haurà d’interpretar el que li estem dient per entendre’ns quan aparegui una d’aquestes paraules.
Aquest contrast entre les dues paraules és només un exemple de mala interpretació.
Totes les llengües estan plenes de parelles de paraules que es barregen entre sí segons com les pronunciem i segons com les haguem escoltat.
Aquesta habilitat per distingir contrastos sonors es pot entrenar, i de fet es recomana fer-ho quan el nen o la nena va a un ritme lent a l’hora d’aprendre a parlar o a llegir.
T’ho explico també en aquest vídeo amb altres exemples.
Per accedir al document del que parlo segueix llistant la pantalla una mica més. El trobaràs fàcilent.
Creus que això és el que li pot estar passant al teu fill?
Un aspecte a tenir molt en compte és que aquesta confusió no apareix sempre, sinó només en algunes ocasions.
Per això sovint quan una nena o un nen no distingeix bé el so ens passa totalment per alt.
Així que davant del dubte es recomana fer-li una prova.
Per aquest motiu tens preparat aquest document amb el que esbrinaràs si al teu fill/a li costa diferenciar alguns contrastors entre sons semblants.
Descarrega-te’l i fes la prova sobre els contrastos auditius avui mateix des de casa.
És totalment gratuït i molt senzill de fer.
Recorda: un nen pot sentir-hi perfectament (no l’has de cridar, que et sent segur) i no diferenciar bé els sons.
I si tens dubtes o necessites un cop de mà contacta per correu o truca, hi posarem solució 🙂
Fins aviat,
Cristina. 630 685 990