Si em segueixes des de fa un temps sabràs de sobres que recomano fer jocs de consciència fonològica i sense utilitzar les lletres per introduir-te en el fascinant món de la lectura.

Aquesta mena de jocs els recomano practicar a partir del moment en que el nen o la nena ja té el concepte de lletra.

Per iniciar-se no cal que se sàpiga de memòria com són totes les lletres de l’abecedari, però sí que és important que en conegui un bon grapat perquè a l’hora d’explicar-li com es juga, utilitzaràs normes basades en el concepte del que és una lletra i com s’utilitza.

És a dir que per iniciar-se en la lectura tal i com t’explico (aquí tens l’enllaç perquè vegis com funcionen aquests jocs) caldrà que la nena o el nen hagi après a distingir, per exemple, si el traç que li presentes en un paper conté una lletra o no (potser és un número, un símbol o un simple gargot fet aleatòriament).

A partir de quina edat es recomana ensenyar les lletres

Les lletres de l’abecedari es poden ensenyar a partir del moment en que al nen se li desperti l’interès per saber el nom d’aquestes.

L’edat a la que apareix l’interès varia molt en funció de quina sigui l’experiència acumulada a la vida d’aquest nen, i això pot ser abans que comenci a fer frases senceres per a comunicar-se.

Amb 18 mesos, per exemple, un nen ja pot preguntar pel nom de les lletres que troba, sobretot si aquestes lletres es poden agafar i manipular (en forma de fitxes, cubs o lletres de 3 dimensions).

De tota manera el que has de tenir en compte a l’hora d’ensenyar les lletres no és l’edat en qüestió, sino que l’aprenentatge sigui en resposta a la inquietut de saber què és i com es diu “allò”.

T’explico pas a pas com presentar i ensenyar les lletres.

Presentar les lletres des del principi

Si parteixes de zero i davant la lectura en veu alta, el primer que et recomano és que de tant en tant diguis obertament que estàs llegint, fent notar al nen o la nena que dius una paraula en concret perquè està escrita.

Dir al nen “mira, aquí posa… (i llegir la paraula)” i afegir una frase de l’estil “això són lletres, i serveixen per dir el nom d’aquest (animal, objecte, personatge, etc)” és una manera de despertar l’interès per les lletres.

A mesura que trobis lletres que continguin paraules conegudes, especialment les lletres inicials de les paraules, les pots remarcar en la lectura i també dir-li el nom de la lletra en sí. Aquest és un clàssic a l’hora d’ensenyar a llegir. Per exemple, a la Berta li pots dir “aquí posa BBBBolet, és una B, com la B de BBBBBerta. BBBBolet – BBBBerta!”.

Fixa’t si el que dius desperta interès en el nen o no, i valora, a partir de la seva resposta, si creus que li agradarà que segueixis presentant-li les lletres o si és encara una mica aviat.

Li agrada que li ensenyis les lletres? Doncs endavant, n’hi ha un munt per explorar!

No li desperta la curiositat? Si és així no insisteixis. Deixa passar uns dies les ganes que tens de presentar-li les lletres, mira per a què està interessat/ada ara mateix i acompanya la seva diversió en aquesta altra activitat.

Preveus que no mostrarà cap interès per saber què son i com son les lletres? Incorpora-les dins l’activitat que estigui experimentant.

És a dir que si per exemple té molta necessitat de moviment, pots afegir onomatopeies o paraules claus de tant en tant mentre corre, salta o escala. D’aquesta manera, incorporant so als seus moviments, t’impliques més en el seu joc i li captes l’atenció.

Aleshores a mesura que ampliïs el teu repertori d’onomateopeies o paraules particulars, ell/a se les aprendrà i tu podràs refrescar-les en un moment de calma a casa per, a continuació, ensenyar-li com és el dibuix (o com s’escriu) de la primera lletra de cada onomatopeia.

Ensenyar les lletres com si fos un animal

Pots ensenyar les lletres de la mateixa manera que ensenyes i has enseyat molts dels animals que ja coneix: amb l’ajuda dels contes, dibuixos o joguines vàries.

Mentre no hi hagi més intenció que la simple presentació de les lletres, el que necessita aprendre’s un nen són les formes que pot tenir una lletra (quan estic veient una lletra i quan no) i el seu so.

Això és el que equivaldria a aprendre’s el nom d’un animal i el so que fa, però en aquest cas traslladant aquesta idea a les lletres.

Una de les recomanacions per començar a aprendre les lletres és que, a banda de veure’n el seu dibuix, la nena o el nen tingui la ocasió d’agafar les lletres i explorar-les des de diferents punts de vista.

L’ideal és que si li presentes lletres perquè les pugi manipular, aquestes es puguin observar bé tant del dret com del revés, igual com passa amb les lletres fetes de fusta. No és així si la lletra està dibuixada (pintura) sobre un altre suport (encara que aquest suport sigui en 3 dimensions).

En aquest sentit, deixa que el nen capgiri les lletres mentre les explora i segueix anomenant-les pel seu nom encara que aquestes estiguin cap per avall o girades.

Una ovella segueix essent una ovella independentment de quin sigui el punt de vista des d’on el miri, tant si veig només una pota com si l’estic veient d’esquenes, oi?

Doncs amb les lletres ha de passar el mateix.

Una lletra es manté estable (és a dir que segueix mantenint les mateixes propietats -normes ortogràfiques-) independentment de quina part es mostri d’ella, i per això mateix, quan et trobis presentant lletres et recomano que permetis l’exploració lliure deixant que el nen la tombi, la inclini i capgiri tant com vulgui sense més.

Ensenyar les lletres majúscules o minúscules

Si et preguntes per quina lletra començar o quin és l’ordre a seguir a l’hora d’ensenyar les lletres, et diré també que incloguis, ja des del principi, totes les combinacions possibles (des de majúscules, minúscules, cursives o lligades) pensant com si, per a cada lletra, estiguessis parlant d’una familia sencera.

És preferible ensenyar menys classes de lletres i mostrar totes les seves formes possibles (tota la familia en sí) que no pas tot l’abecedari sencer en una modalitat.

Per què?

Doncs perquè si en la primera fase d’aprenentatge el nen ja sap que una sola lletra pot tenir diverses formes, serà molt més fàcil que més endavat incopori les noves característiques o normes que l’acompanyen i que encara no ha après.

A més a més, tenint en compte aquest punt estaràs facilitant que es fixi en els detalls de cada lletra que la fan ser la que toca i no una altra.

En aquest punt estic diferenciant el que és el reconeixement de lletres -memòria visual- de l’elaboració d’aquestes, ja que la seva presentació requereix centrar l’atenció en la identificació per després, posteriorment, imitar les seves formes.

Quan hi hagi interès per a representar la forma de les lletres el més adequat serà dedicar els primers aprenentatges a l’escriptura de la lletra majúscula (que és més la fàcil de representar) i passar, més endavant, a les minúscules.

A l’hora d’ensenyar les lletres…

Passa-t’ho bé.

Veuràs com és molt més ràpid i senzill del que sembla al principi.

Recorda que no tens per què ensenyar-les totes de cop! En aquesta altra pàgina t’explico per quines lletres és més fàcil començar.

I si tens qualsevol dubte escriu-me un correu i t’ajudo a trobar-hi sortides ben xules i creatives 🙂

Una abraçada,

Cristina.