Dislèxia (totes les edats)

Si ens parem a pensar en el que fem mentre llegim observarem que les paraules que veiem es transformen automàticament en paraules que diem, sigui per dins o per fora. Això passa perquè llegir és un procés abstracte en el que les lletres “ens parlen” i nosaltres “les escoltem”. O dit d’una altra manera, llegir és transformar la simbologia escrita (lletres) en so.

 

En canvi, per escriure primer verbalitzarem el que volem dir (en veu alta o en silenci) i després ho plasmarem a les lletres; la transformació es farà a la inversa: de so a lletres.

 

Aquesta habilitat de transformar el so i les lletres s’aprèn amb els anys i s’acaba generalitzant sense dificultats si la persona té les possibilitats de fer-ho. De no ser així, podria ser que aquesta persona tingués dislèxia.

 

La dislèxia és una dificultat específica per llegir i escriure. Se sap que existeix des de fa unes quantes dècades, però encara no se’n coneix el seu origen. Per això el seu diagnòstic només es pot fer si no trobem altres motius que justifiquin aquests errors en la conversió so-lletra i a la inversa. Per exemple, si volem saber si un nen que es dispersa fàcilment i li costa molt entendre el que llegeix té dislèxia, haurem d’esbrinar si hi ha algun motiu que pugui justificar això, com ara que li consti concentrar-se i parar atenció en una tasca qualsevol. En el cas que, després de fer les proves pertinents, no hàgim trobat el motiu de la problemàtica i observem una dificultat generalitzada per llegir i escriure, podrem dir que aquest nen té dislèxia.

 

Per tant, com que la dislèxia només es diagnostica per exclusió d’altres dificultats, el ventall de proves per les quals pot arribar a passar una persona dislèctica fins arribar al diagnòstic és força ample i dependrà del que consideri necessari cada professional.

 

Tot i això, és important tenir en compte que no cal tenir diagnòstic definitiu per intervenir. Sempre que hi hagi problemes de lectoescriptura es pot actuar, independentment de quina sigui la causa.

 

De tota manera, les persones dislèctiques acostumen a patir altres dificultats característiques associades. Prement sobre de l’enllaç de l‘Associació Catalana de Dislèxia trobareu algunes de les característiques que ens poden servir com a primer indicador de sospita, sempre recordant que són característiques orientatives i el fet d’identificar-les no equival a tenir dislèxia.

 
 
 
 
 
 
T’ha agradat aquest article?
 
Si vols valorar-lo, fes clic sobre les estrelles que veus aquí sota.
 

[Total: 2    Average: 5/5]

 
 
I si el que vols és compartir-lo només cal que pitgis sobre la icona que prefereixis.
 

Utilitzaré les dades que em facilitis amb la finalitat d'enviar-te informació sobre els meus serveis i productes. Has de marcar la casella per autoritzar-me'n, del contrari no podré enviar-te res. La responsable de tractar les teves dades seré jo mateixa, Cristina Avecilla. Només compartiré -sempre de forma segura- amb els proveïdors que utilitzo per enviar-te correus electrònics i amb GoogleAnalytics. Pots canviar d'opinió i accedir, modificar o suprimir des del correu info@pescaparaules.cat. Tens més informació a la meva política de privacitat i a les condicions legals.