Aprendre i re-aprendre són tasques intel·lectuals que necessiten temps.
Cada vegada que volem (re)incorporar un nou coneixement hem de seguir uns determinats passos per aconseguir que aquest s’apliqui d’una forma mecànica, sense haver de fer un gran esforç. Això és així en tots el casos, tant si el que volem (re)incorporar al nostre repertori és una nova paraula com si es tracta de (re)aprendre a llegir o a sumar -processos més lents d’aconseguir -.
Per fer-ho d’una forma senzilla, imaginem que volem incorporar una nova paraula que hem sentit per primer cop, per exemple agafem la paraula estalzim (substància negra que prové de la matèria orgànica que no s’ha acabat de cremar). Abans d’incorporar la paraula estalzim al nostre vocabulari passarem per diferents fases: des de la repetició i memorització d’aquesta fins a la seva interiorització.
Resumim els passos pels que hem de passar:
- Memoritzar
Necessitem capacitat d’atenció i retenció per recordar el que ens acaben de dir.
- Imitar
Per incorporar al nostre repertori lingüístic la nova paraula hem de poder repetir-la.
- Reproduir
A continuació hem de ser capaços de dir aquesta paraula sense que ningú ens ajudi.
- Comprovar
Hem d’assegurar que el que hem dit és correcte.
- Buscar alternatives
Explorem la paraula i busquem que encaixi en totes les seves variants possibles (per exemple busquem si es pot conjugar o si podem parlar d’ella en plural). Aquesta fase és inconscient i la més delicada de totes, ja que aquí és on cometem errors que anteriorment no hi eren.
Podríem dir que necessitem saber quins són els límits de la paraula -o el coneixement que estem (re)incorporant- i només podem explorar-la si juguem amb ella, de manera que inevitablement en algun moment o altre ens equivoquem.
- Corroborar
Mentre explorem la paraula anem confirmant si ens encaixa en diferents variants. És a dir, que involuntàriament decidim les seves qualitats i les formes correctes d’utilitzar-la sense que ningú ens les hagi ensenyat específicament.
- Interioritzar
A mesura que apliquem el nou coneixement correctament l’anirem incorporant al nostre repertori gairebé sense adonar-nos, i serà quan podrem dir que sabem aplicar un concepte determinat.
Per tant, la paraula estalzim formarà part del nostre repertori lingüístic quan l’hàgim explorat, i per tant quan ens hàgim equivocat.
Hem de tenir en compte que si aturem l’aprenentatge abans d’haver finalitzat tots els passos, aquest no es podrà completar amb èxit i trigarem més a assolir l’aprenentatge perquè haurem de tornar a començar des del primer punt i fer l’anàlisi fins al final.
¿I què passa amb l’aprenentatge que no s’analitza? Si només aprenem de memòria, el coneixement s’acaba perdent. Per això és tant important la repetició dels processos automàtics que es volen aprendre, com ara llegir i escriure o les matemàtiques.
T’ha agradat aquest article?
Comparteix-lo i fes-ne difusió 🙂