Quan parlem necessitem triar, fer un filtre perquè les paraules surtin una a una sense s’ensopegar-se les unes amb les altres.

I sempre escollim.

Encara que no ens ho sembli, parlar és una presa de decisions constants.

I com més vocabulari coneixem més precisa serà la nostra tria.

Per això hi ha vegades en que ens entrebanquem, sobretot quan dubtem sobre la veracitat del que volem explicar.

No per pensar que estiguem mentint, sinó per sospitar que ens estem equivocant

I aleshores el parlar surt trecat i sense cap gràcia.

De vegades passa quan som nens, de vegades en plena adolescència i d’altres sent adults.

Podem entrenar-nos perquè les paraules flueixin.

I sentir orgull mentre aportem les nostres idees de viva veu.

Vols que t’expliqui com?

Vine i t’ho explico 😉