© Geralt | Pixabay

Si agafem una conversa del carrer a l’atzar, en pocs segons podem saber si els interlocutors estan parlant en una llengua coneguda per nosaltres o no, sense necessitat de posar-hi gaire atenció i independentment de si entenem les paraules que utilitzen.

 

Això és possible perquè totes les llengües parlades segueixen un patró sonor que ve determinat per la melodia de les seves paraules (ja siguin soltes o bé juntes -per fer frases-).

 

Aquest patró l’aprenem des de ben petits i és el que permet als nadons interpretar les paraules que els transmetem sense conèixer-ne el significat real (és aquesta cantarella exagerada que ens surt quan estem al seu davant). Gràcies a aquesta cantarella el nadó comença a interessar-se per les paraules i a interpretar la nostra comunicació. Per això és important que els parlem encara que no ens puguin respondre.

 

L’ús de la melodia en les paraules és inevitable i és important tenir en compte que quan dues paraules estan juntes, la melodia d’una influeix en l’altra, de manera que sovint canvia el resultat final en funció de com estiguin coomposades cadascuna de les paraules que utilitzem per la frase final.

 

Posem un exemple:

 

Si dibuixem un cercle petit per les síl·labes àtones (fluixes) i un cercle gran per les síl·labes tòniques (fortes), la melodia de les paraules “aniré” i “caminant” sona d’aquesta manera:

 

En canvi, si unim aquestes dues paraules, el patró sonor canvia:

 

El patró de la paraula individual també canvia si diem una frase diferent:

 

Així doncs, totes les paraules tenen una melodia per sí soles que canvia en funció de la influència de les seves veïnes.

 

Quan ens referim a aquesta melodia, en logopèdia parlem de prosòdia, i és important tenir-la en compte a qualsevol edat, ja que ens serveix tant per comunicar millor el que volem dir com per captar més eficaçment el missatge de l’altre.

 

Per això sempre que una persona parli sense adaptar la seva prosòdia al context en el que es troba (notarem que utilitza una entonació estranya) és recomanable consultar a un especialista, ja que darrere d’aquesta dificultat aparentment anecdòtica podrien haver altres problemes per comunicar-se eficaçment.

 

 

 

T’ha agradat aquest article?

Si vols valorar-lo, fes clic sobre les estrelles que veus aquí sota.

 

I si el que vols és compartir-lo només cal que pitgis sobre la icona que prefereixis.