La paraula dislàlia és el tecnicisme que s’utilitza per dir que una persona vocalitza malament un so determinat, com passa per exemple amb el so de la ESSA si la pronunciem traient la llengua cap enfora, on l’aire se’ns escapa i el so surt distorsionat.

Això pot passar amb tots els sons que utilitzem per parlar i es considera alterat (ja no és propi de l’edat del nen o la nena) quan veiem que l’error persisteix mentre la majoria de companys de la mateixa edat ja han superat aquesta etapa del desenvolupament lingüístic.

És greu una dislàlia?

La dislàlia de per sí no és greu perquè no té repercussió (ella sola) en els aprenentatges. Un alumne pot pronunciar malament moltes paraules i tot i així avançar en els estudis sense complicacions.

Remarco aquest fet perquè sovint pensem que si un nen no produeix bé un determinat so després li serà més difícil aprendre a llegir, i no és ben bé això, m’explico.

La dislàlia és la manifestació d’una dificultat en forma de producció de les paraules, però…

Per què hi ha dificultats per produir correctament el so de les paraules?

Doncs hi ha dues possibles causes:

1. Perquè els músculs no saben què fer per trobar la combinació que porti al so que busco.
2. Perquè la informació auditiva no està ben definida.

Com veus, son dos aspectes ben diferents i tots dos condueixen al mateix: una dislàlia.

En el primer cas aquesta és la dislàlia que es pot quedar per sempre sense afectar la capacitat d’aprenentatge.

Pensa en l’alumne que presenta dificultats de vocalització per un problema de precisió i/o força muscular.

Quan s’inicia un tractament de logopèdia, en aquest cas, la prioritat se centra en aprendre a produir correctament els sons que li facilitin el dia a dia i, sobretot, previnguin (o resolguin) futurs problemes d’autoestima per una mala vocalització.

De vegades aquesta dificultat per produir els sons es pot resoldre fàcilment amb la repetició d’exercicis musculars com els que trobaràs picant aquí mateix.

En el segon cas l’arrel del problema és de percepció auditiva i té repercussió directa en la com es produeixen els sons, que és el que nosaltres podem observar.

En aquest cas l’alumne no sempre escoltarà correctament el que li estiguis dient, i quan ho faci no tindrà la certesa d’haver-ho fet, per això es recomana moltíssim que faci un entrenament auditiu centrat en la discriminació auditiva dels sons de les llengües afectades.

Per tant aquí la dislàlia que veus és la forma com s’expressa aquesta dificultat auditiva, i sí que queda afectat l’aprenentatge tant de la lectura com de qualsevol altra matèria.

Mira’t aquesta pàgina on trobaràs més informació sobre la discriminació auditiva i descarrega’t el recurs per entendre saber si un alumne diferencia bé alguns dels contrastos auditius que hi ha de mostra.

És comú que les dislàlies apareguin per la suma de totes dues causes (força i/o precisió muscular + dificultats per diferenciar els sons similars) i és per això que es recomana consultar sempre davant del dubte.

Si vols aprendre a detectar millor si una dislàlia és motiu de consulta o no, aquest proper dissabte dia 7 de novembre estaré explicant això i d’altres aspectes imprescindibles a tenir en compte per saber si l’aprenentatge d’un alumne pot quedar afectat, i per tant si cal actuar ràpid o podem esperar.

La xerrada es farà en obert a través de la pàgina de Facebook de Pescaparaules, i hi esteu convidats mestres i famílies interessades.

La trobada serà a les 9.30h.

Fés-ho córrer!!

Fins aviat,

Cristina.