Saber llegir i comprendre el que hem llegit son dos aspectes ben diferenciats que formen part de la lectura i que, malgrat que tothom tenim molt clar què significa llegir i què significa comprendre, a la pràctica acostumem a barrejar els conceptes.

Aquesta és una qüestió essencial a l’hora d’ajudar als alumnes a avançar en els seus aprenentatges, així que et convido a que segueixis llegint per evitar cometre l’error que fa que en comptes d’ajudar l’alumnat l’acabem perjudicant.

Barreja de conceptes

La qüestió principal a resoldre en el fons és, per què barregem conceptes, si és tan clara la diferència entre el que significa llegir i el que significa comprendre el que hem llegit.

La raó és molt fàcil tot i que una mica llarga d’explicar i està en l’ús que fem de la paraula “lectura”.

M’explico:

Tècnicament parlant, la lectura no és lectura sense comprensió lectora.

Cadascú de nosaltres tenim una forma pròpia d’interpretar i argumentar el que llegim, i per interpretar-ho bé hem de ser capaços d’acomodar el text a la nostra manera d’expressar-nos.

Aquesta forma pròpia d’interpretar i argumentar que tenim es guia per un “patró lingüístic”, que seria el motlle mitjançant el qual es mouen les paraules i les frases. Aquest patró lingüístic és únic en cadascú de nosaltres.

Aleshores, quan la comprensió és bona i a mesura que avancem en la lectura anem fent, inconscientment, petites modificacions just després d’haver escoltat el text escrit.

És a dir, que si desgranem el que passa des que iniciem la lectura fins que sabem el que hem llegit, ens trobem amb que:

1. Reconeixem les lletres.
2. Les transformem en so.
3. Escoltem les paraules que formen.
4. Decidim si el que hem llegit té sentit o no (aquí entra en joc la comprensió -abans no-).

Té sentit? Doncs tirem endavant.

No té sentit? Busquem l’error i modifiquem fins que trobem la resposta adequada.

5. Incorporem la informació llegida al “patró lingüístic” propi, adaptant-la a la nostra forma d’expressar-nos.
6. Enllacem la informació nova que va apareixent amb l’antiga per construir el missatge del text.

Així és com el missatge final (que és auditiu) ens encaixa al nostre patró lingüístic i, per tant, és molt fàcil recordar i entendre el que hem llegit.

 

No passa el mateix quan el que fem és retenir la informació tal i com està escrita sense decidir a consciència si cal tornar a fer una lectura.

 

És a dir que sovint pensem que un alumne llegeix perquè escoltem com transforma totes i cadascuna de les lletres, quan en realitat es tracta d’una combinació entre lectura i descodificació lectora.

Per tant, si un alumne està habituat a llegir perfecte però després no acomoda el text que acaba de llegir al seu patró lingüístic aleshores el que està fent, a la pràctica, és una lectura “falsa”, entenent que és falsa perquè no s’ha fet seves les paraules que ha llegit.

 

En resum, la paraula lectura serveix per una gamma molt àmplia de definicions que si no s’adequa al context que li toca crea confusió i indueix a l’error.

 

Vist d’aquesta manera i pensant en comprensió lectora, podries identificar els alumnes que tenen dificultats causades única i exclusivament per problemes a l’hora de fer la descodificació lectora?

 

Pensa-hi!

 

Seguim avançant,

fins aviat!

Cristina.