En unes setmanes reprendrem la vida escolar i tota la comunitat educativa haurà de fer, de nou, un sobreesforç per adaptar-nos a la nova normalitat.

El rol que has fet fins ara com a mestre s’ha capgirat i toca aprendre una nova manera de comunicar-te amb els teus alumnes.

Perquè per més que vulguem reproduir el que havíem fet fins ara, les distàncies de seguretat, les mascaretes i tot el que comporti la pandèmia 2.0 fan que la nostra manera d’entendre el món que ens envolta canviï, i per tant que la nostra manera d’expressar-nos sigui diferent.

I això serà així també amb els aprenentatges i la forma com ensenyis.

El curs escolar 2020/2021 porta incorporat un nou llenguatge, una nova forma de comunicació fins ara no explorada.

Igual com passa cada vegada que explores una nova xarxa social, necessites conèixer, experimentar i acomodar-te a la nova forma de viure en comunitat i retocar la teva feina a la realitat que palparàs a l’escola.

La teoria ja la saps i en unes setmanes faràs immersió lingüística a manera de COVID.

El més probable és que estiguis un temps més cansada de l’habitual -malgrat sentir que no has fet res especial- degut a l’esforç mental que suposa redefinir el teu paper de mestre des de totes les perspectives que puguis imaginar.

La fatiga per decisió

Fa un temps vaig aprendre que tenim un límit de decisions que podem prendre al dia sense acabar esgotats. Va ser veient aquesta TED que t’enllaço aquí mateix (The paradox of choice, del psicòleg Barry Schwartz) i que et recomano que miris si tens una estona -son 20 m

Schwartz parla també sobre la tendència a culpar-nos si hi ha algun aspecte que no ens agrada de la nostra tria, especialment quan hem decidit una opció entre moltes altres.

Treballar amb nens significa sentir la responsabilitat de donar-los el millor de tu i acompanyar aquesta sensació amb la incertesa d’estar fent-ho bé.

Tot plegat fa tenir les antenes ben alertes al que passa al nostre voltant, i això és així especialment per a cada començar de nou.

Si ets mestre, aquest pròxim curs les teves antenes estaran molt alertes a tot el que hi passi a l’aula.

La pandèmia ens ha remogut els nostres papers i serà inevitable haver de prendre decisions sobre la marxa perquè, de ben segur, sortiran petits conflictes que ningú ens havia plantejat fins aleshores (aquestes coses sempre passen).

És per això que, sabent i reconeixent la fatiga per decisió de la que et parlava una mica més amunt, et recomano que com a mestre et plantegis delegar moltes petites decisions que prens en el teu dia a dia a l’aula, així com el fet que planifiquis què decidir abans d’haver de fer-ho (tens informació ampliada una mica més avall de l’escrit).

Delega decisions a altres mestres o als alumnes

Tant és l’edat que tinguin, els teus alumnes poden ajudar-te a prendre decisions tan senzilles com el color de guix que utilitzes, si obres o tanques una finestra o què li dius a un alumne que ha fet alguna malifeta.

Delega tot allò que pugui pensar un altre per a tu, no per passar la responsabilitat a l’altre, sinó més aviat perquè sovint és més fàcil i ràpid trobar una resposta quan qui la decideix hi té molt poc lligam emocional.

I és que sempre has de prendre una decisió per la qual n’ets responsable entren en joc molts factors a tenir en compte i que posen en risc la teva saturació mental.

Quan delegues les decisions alliberes espai al teu disc dur i enforteixes el vincle amb l’altra persona perquè permets que et doni un cop de mà a la vegada que dones valor a les seves idees.

Si un alumne pren decisions per tu, el que aconsegueixes és que aquest guanyi confiança i se senti escoltat i valorat. Tots dos sabeu que la última paraula la tens tu i per això la responsabilitat no deixa de ser teva.

Es tracta de demanar resposta sobre fets molt habituals amb els que et trobes fent de mestre que faciliten que l’altra persona ja tingui una resposta pre-elaborada.

Et poso alguns exemples sobre qüestions que pots delegar als alumnes:

• Triar quin alumne surt a la pissarra.
• Decidir en quin moment tots els nens ja estan en fila tranquils i podem obrir la porta.
• Què fer quan un alumne no ha portat una tasca encomanada a casa?
• Entra una papallona a la classe, què fem?
• Escollir on penjar un cartell perquè es vegi bé des de tots els racons de l’aula.

I quina mena de decisions pots delegar a un altre mestre?

En aquest cas la clau està en intercanviar decisions que es basin en característiques molt específiques.

Pensa en decisions que només t’afectin a tu, d’aquesta manera evitaràs donar-hi gaires voltes i barrejar debats o opinions amb resolució fàcil i ràpida de problemes. 

Planifica què decidir abans d’haver de decidir

Moltes de les decisions diàries són previsibles i, a més, ja conegudes. Per això ja saps quins son els resultats amb una fiabilitat bastant elevada.

Una bona manera de facilitar el descans mental és decidir la mena de respostes que diràs per a cadascuna de les situacions previsibles.

Aquí el que et recomano és que imaginis com és un dia a l’escola i vagis anotant totes les decisions que se t’acudeixin; des d’on deixar les claus de l’aula quan no tens butxaques fins a l’ordre que seguiràs a l’hora de citar als pares per a una entrevista.

Tot el que et puguis estalviar haver de pensar quan estiguis a classe serà benvingut i t’ajudarà a acabar el dia amb més energia.

El mestre que delega la presa de decisions està més predisposat a la creativitat

La creativitat és essencial per a la troballa de les solucions i és una de les aliades de tots els mestres que volen tirar endavant amb positivisme i donant ales a la imaginació col·lectiva.

És per tant, un tresor que cal cuidar, i més ara que començareu una nova etapa desconeguda fins aleshores.

El mestre que delega a l’hora de prendre decisions relaxa l’activitat mental i això permet donar pas a la creativitat.

Per això t’animo que agafis una llibreta i un boli i escriguis tot un llistat de decisions que fas conscient o inconscientment.

A partir d’aquí valora de quina manera podries simplificar la presa de decisions i estalvia’t totes aquelles que puguis prendre.

T’animes a provar?

Si ho escrius l’efecte és més potent!

Sigui com sigui, espero que això que et comento t’ajudi 🙂