Deixar que els nens caminin, des de ben petits, té enormes beneficis per la seva evolució general. I aquests beneficis també repercuteixen en l’evolució del llenguatge de la criatura.

 

Aquesta és una afirmació que tenim clara els professionals, però per entendre millor com pot ser això, ho il·lustrem amb un suposat cas: en David.

 

En David és un nen d’11 mesos que ja pot caminar si s’agafa de la mà dels seus pares. Fa uns dies va decidir independitzar-se i explorar pel seu compte els racons de la casa. Apuntava fixament cap al seu objectiu amb la mirada i es dirigia cap a allà fos com fos: primer gatejava, i quan podia, s’agafava d’allà on arribava (la pota d’una taula, el sofà, una joguina del terra…) per aixecar-se i arribar caminant al seu destí aguantant-se amb les mans, que de peu es veu millor i es pot arribar a més racons.

 

Avui és un gran dia pel David i la seva família: ha fet uns quants passos sense agafar-se per enlloc! Aquest és un moment molt celebrat per tothom. Són els seus primers passos, i amb ells el David començarà a investigar per tots els racons de la casa. I tot això contribuirà, entre altres coses, al fet que la comunicació entre en David i la seva família canviï completament: frases com ara “Vés amb compte, que et cauràs”, “Això no” o “Deixa-la anar, que l’estàs molestant!” s’incorporaran al seu repertori lingüístic, per la qual cosa haurà d’aprendre quina és la forma correcta d’interpretar cadascuna de les frases concretes, dins la multitud d’opcions amb les quals es vagi trobant, i com actuar davant de cada frase.

 

Un nen que es desplaça de forma autònoma pren decisions per regular les situacions, ja sigui per respondre al que li diuen, per decidir cap a on dirigir-se o per investigar què passa si manipula els objectes que té al seu al voltant (sigui per experimentar diferents tactes, volums o pesos o bé per esbrinar com reacciona la seva àvia si es toca una cosa o una altra).

Per això caminar també és una forma d’integrar els conceptes del món que ens envolta, així que us recomanem que deixeu que els vostres fills explorin el seu entorn sempre que tingueu la oportunitat de vigilar-los. És una forma més d’ajudar-los a créixer.

 
 
 
 
 
 
T’ha agradat aquest article?
 
Si vols valorar-lo, fes clic sobre les estrelles que veus aquí sota.
 


 
 
I si el que vols és compartir-lo només cal que pitgis sobre la icona que prefereixis.