Començo l’any amb una de les preguntes més repetides que m’heu anat fent als tallers o per correu: quin llibre recomanes?

Davant d’aquesta pregunta sempre em plantejo com és l’alumne tipus en el que estàs pensant i imagino que el que busques és atraure l’atenció a l’alumne que rebutja els llibres o s’incomoda a l’hora d’haver d’agafar-ne un i mirar-se’l.

Vols que tots els nens i nenes gaudeixin per igual davant dels llibres i possiblement mentre penses en cridar l’atenció a l’alumne desmotivat et ve al cap la mena d’alumne al que li brillen els ulls quan es troba davant d’un llibre.

Aleshores t’embriaga el bon rotllo que et desperta l’alumne que sí que gaudeix amb la lectura i prens el model equivocat a l’hora de pensar en què podria agradar als alumnes que no llegeixen, pensant que si ens fixem en el que agrada a un nen de la mateixa classe hi ha moltes probabilitats que l’encertem.

Això és un error.

L’alumne que no vol llegir ja ha buscat maneres d’imitar aquest bon rotllo que senten pels llibres alguns companys o els adults.

Ja ho han fet i no se n’han sortit perquè els llibres encara no els fan de trampolí cap al món imaginari.

Perquè així sigui és necessari que el repte de llegir i descodificar lletres sigui atractiu i superable, creant la sensació constant d’avançar cap a més i millor (més quantitat de lletres unides i millor autonomia a l’hora de comprendre el text llegit).

Això no passa quan la descodificació de la lectura es fa pesada, difícil d’escoltar i d’entendre el que s’ha llegit.

Així que m’agradaria rebobinar cap al principi i tornar a la pregunta inicial.

Pensant en recomanar un llibre

Penses en recomanar un llibre perquè el que vols és trobar-ne un que encanti als alumnes i amb el que et sentis còmode utilitzant i recomanant per casa.

Doncs bé, davant d’aquesta pregunta oberta “Cristina, quin llibre recomanes?” la meva resposta acostuma a ser aquesta: et recomano llibres sense lletres que tinguin qualitat narrativa.

És a dir, llibres que no tenen text escrit i fets d’il·lustracions que expliquen una història amb un fil conductor que avança pàgina rere pàgina.

El missatge d’aquests llibres és clar i coherent i, en no haver-hi lletres, la interpretació del seu contingut és més flexible, donant peu a gaudir la seva lectura de formes ben diferents.

Aquesta mena de llibres dels que parlo es contemplen dins la categoria d’àlbums il·lustrats i, en contra del que pensem quan ens parlen dels àlbums il·lustrats, n’hi ha per a totes les edats i de molt bons.

T’ensenyo un parell de llibres sense lletres ben diferents perquè vegis com son.

El primer “El Arenque Rojo” (Gonzalo Moure i Alicia Varela) és d’aquests que pots utilitzar-lo en un ventall d’edats molt ample, és molt resistent -pàgines de paper cartró- i, malgrat que a priori sembla pensat per a nens molt petits, hi té incorporat un llibret amb textos escrits per a nens que ja son lectors.

La gràcia d’aquest llibre està en el detall de les pàgines i el poden gaudir els alumnes des de pàrvuls fins a 6è de primària. Tens informació més ampliada picant aquí.

 

El segon llibre sense lletres que t’ensenyo és “Off” (Xavier Salomó), un llibre on apareix una central nuclear com a eix principal de la història i que mostra un abans i després a l’hora d’enfrontar-se a un problema.

Aquest llibre té molt de joc i es pot llegir de moltes maneres. Aquí la temàtica i les il·lustracions s’enfoquen a alumnes de cicle superior de primària, tot i que també el poden gaudir de més grans. Pots llegir més informació en aquest enllaç.

Avantatges dels llibres sense lletres

Quan ofereixes llegir als teus alumnes llibres que no tenen res d’escrit (o de vegades pots trobar-te amb alguna paraula aïllada en alguna de les pàgines) el que fas en realitat és demanar-los que es facin seu el text; que elaborin ells el text.

Perquè malgrat no hi hagi lletres, el que sí que hi ha és una interpretació. Davant d’un llibre sense lletres demanes als alumnes que interpretin lliurement i que formin una història.

Aleshores aquesta història es transforma en paraules cada vegada que els alumnes volen explicar el que han vist.

Per això i resumint, la lectura dels llibres sense lletres (també els pots trobar amb el nom de llibres silenciosos) facilita endinsar-se en el món imaginari que ens presenten els autors, especialment quan a l’alumne se li fa feixuga la lectura habitual per la dificultat que li suposa la pròpia descodificació de les paraules.

A partir de quin moment recomanar llibres amb lletres

Per gaudir d’un llibre ple de text és bo que l’alumne se senti segur davant la lectura de paraules aïllades i de tota mena de llargada, així com també és important que no s’incomodi davant la presentació de frases de tres o quatre línies perquè les llegeixi sol/a.

Els erros en la descodificació lectora constants dificulten l’escolta de les paraules.

Per això la lectura de llibres amb text escrit perd el sentit mentre persisteixin les dificultats en la descodificació.

Per sort hi ha moltes estratègies que pots fer a l’aula per ajudar l’alumne a accelerar el pas de la no-lletra a la lletra.

Dissabte dia 16 te les explico al taller online “Com fer front als errors en la descodificació lectora”. Per saber millor en què consisteix el taller pica aquí.

Espero trobar-t’hi!

 

Una abraçada,

 

Cristina.